Us oferim una mostra del que va escriure la crítica sobre els Esquirols, els seus discos i algunes de les seves actuacions.

Els textos han estat recollits i comentats per Joan Vilamala, membre del grup, que ens els ha cedit generosament. Estan ordenats cronològicament i agrupats per apartats temàtics.


1973: CANTS AL VENT

• D’una carta de Xesco Boix a Joan Vilamala

"Dijous, 26.7.1973... M’agrada molt aquest "Cada dia surt el sol". M’agrada el coratge d’aquesta cançó. M’ha fet gràcia la "Va passar al Collsacabra"; jo la sabia en italià. He assaborit els detalls d’esquellots, d’arpes de boca (que hi fan molt bonic), d’ocells, d’harmòniques a segon terme, de corn. Alguna cançó es veu fluixa de veus i d’esperit com "Amb la tramuntana" [va ser la primera que vam enregistrar i es nota, la cantem amb por], "L’amic de l'acampada". Que maca el "Somriu minyó".

Molts us el titllaran d’"escultic" [Avui en diuen kumbaià o xirucaire. Quanta raó tenia!]. Ara està de moda enfonsar l’escoltisme. Jo també enfonso l’escoltisme feixistoide carca i no mixt, però he sigut escolta i estimo molt aquell temps en certs aspectes. Res, Joan. El primer sempre és una mica vacil•lant. Tireu endavant que m’heu fet passar uns moments molt bons. Encoratja els teus companys de part meva. A veure si m’escrius o et vinc a veure. Teu. Xesco"

• Serra d'Or

A Serra d’Or, el crític Jordi Garcia-Soler parlant del disc escrivia: "Cants al vent és la primera obra fonogràfica dels Esquirols, un conjunt vocal i instrumental format per gent jove de la plana de Vic, dedicat a la interpertació de cants de muntanya, amb els quals han confegit aquest disc de durada màxima. Hi interpreten un total de disset composicions, des de cançons populars tradicionals [...] fins a cants molt més recents [...], i encara una de composició pròpia: "Rústic-camp", oferint-nos doncs una selecció molt àmplia i diversa d’una utilitat prou evident per als amics de la muntanya, i d’un interès popular força notable.

D’aquest disc cal destacar, ultra l’encert de la tria de les cançons [...] la qualitat de totes les interpretacions, que fa que les disset composicions ens siguin servides d’una manera sòlida i eficaç, sense concessions fàcils ni encarcaraments innecessaris. Sempre en un to molt espontani, els Esquirols canten i toquen senzillament, correctament, i ens fan ben evident el to eminentment popular d’aquests cants. Aquest és el gran mèrit de Cants al vent , un disc que sens dubte interessarà un nombre molt alt dels nostres aficionats muntanyencs, que hi podran trobar no solament un record de les seves sortides, sinó també una bona base per renovar el seu sempre prou abundós repertori de cançons. Jordi Garcia-Soler"

• Ai, la censura!

"Ai, la censura!" –que cantava anys més tard la Trinca-. Era vergonyós. Cada vegada que fèiem una actuació en un lloc gran havíem de presentar les lletres, amb la traducció en castellà al Govern Civil i havíem d’esperar que no ens sortíssim amb un "Denegado" com ens havíem trobat alguna vegada fins i tot amb el "Volem pa amb oli". Generalment ens concedien el permís i si els semblava bé se’ns presentaven els socials al recital. Sort en vam tenir dels d’Enllaç, una promotora musical; En Venceslau Soler i l’Eulàlia, la seva dona, de Ripollet, vetllaven la paperassa burocràtica que la llei exigia. Cobraven a tant per cent i a canvi ens gestionaven els contractes de les actuacions.

En Josep Casadesús que feia la mili a Mallorca escrivia a en Vilamala el dia 12 de maig de 1975: "Benvolgut Joan! He rebut la teva lletra... renoi, si que n’hi ha d’actuacions! Espero que totes vagin bé. El dissabte passat havíeu d’anar a Puigcerdà. Com us va anar? A quin lloc vàreu actuar? Per mediació de qui hi vàreu anar? Bé, ja me’n faràs una explicada. Digue’m, si et plau, també la qüestió de la censura. Crec que va sortir algun problema amb el "Cucut" i "He vist el rei...". I "El van fer callar" ja l’heu gravat? Informa’m si et plau, que estic frisós!"

La revista Destino, el mes de febrer de 1976, en una nota amb un dibuix on es veu un cantant cara trist, amb el coll fet un nus i amb la guitarra als dits, publicava: "Paros forzosos. Lluis Llach puede cantar, pero ni la “cançó” ni la “canción” han sido “destapadas” totalmente. Pesan todavía muchas prohibiciones y no sólo las más espectaculares de Manuel Gerena. En nuestra pequeña agenda tenemos anotados los nombres de Elisa Serna en Getafe, Luis Pastor, el propio Gerena (ahora en Valladolid) y los catalanes Celdoni Fonoll (en Igualada) y el grupo Els Esquirols, además de los recitales suspendidos en Madrid a Raimon y del tema de Víctor Jara, poema vetado a Celdoni Fonoll, en sus actuaciones recientes y exitosos recitales en Barcelona. Si los actores están parados porque no hay trabajo, también es cierto que hay cantantes en “paro forzoso” por otros motivos."

1975: FENT CAMÍ

• Presentació a Vic

El mes de maig Esquirols vam presentar Fent camí, el nou disc a Vic, segons llegeixo en el llibre L’Assemblea de Catalunya. La lluita antifranquista a Osona, de Robert Bernad, Josep Burgaya i Jordi Figuerola. Eumo Editorial (1999), p. 49: "El dia 9 de maig de 1975 [Esquirols] van presentar el segon disc Fent camí en un recital al Teatre-Cinema Vigatà; era la primera vegada que actuaven sols en un local d’aquesta importància: “[...] Ells mateixos van dir que havien volgut fer la primera presentació en aquesta ciutat perquè és un dels llocs on sempre han estat més ben acollits, cosa que es demostrà un cop més. De les vint cançons que van cantar, cal fer notar la titulada "Al banderer de la pau", dedicada a en Lluís M. Xirinachs...”[...]

En definitiva, la Cançó catalana, nascuda els anys seixanta i desenvolupada al llarg d’aquella dècada i la següent, va representar un revulsiu important per a desvetllar consciències i per a acostar un nombre destacat de persones a un fenomen que, ultrapassant l’estricte àmbit de la producció i la interpretació artística, va saber canalitzar les ànsies de llibertat, en sentit ampli, d’un poble que la tenia prohibida."

• Mundo Diario

Mundo Diario, que segons sembla s’atrevia a publicar en català alguna coseta, el 6 de juny de 1975: "Manresa. Els Esquirols continuen fent camí. Esquirols, el famós grup de joves cantants que ja ha gravat el segon disc de llarga durada, han actuat fa pocs dies a Manresa, obtenint un gran èxit. Una altra vegada hem pogut comprovar que el moment actual d’aquest grup és molt bo i se’n pot fer una mica de ressò. El recital que ens van oferir a Manresa va constar d’alguna cançó antiga dels seu primer disc, de totes les de l’últim disc, que porta per títol Fent camí, i d’altres cançons.

En el programa de mà ens deien "En les nostres cançons es manifesta la inquietud per l’home i la societat on viu; no pretenem donar solucions, però sí una esperança, fruit de l’esforç de qui, com nosaltres, pretén fer camí." Foren molt aplaudides pels assistents cançons com "Arrels", "Conte medieval", "Volem pa amb oli", "Tot depèn", "I va callar", "Jo he vist el rei", "El joc d’obrir gàbies" i "Riu avall". Però molt especialment tingué molt èxit la cançó "Al banderer de la pau", que està dedicada a Lluís Maria Xirinachs, candidat al premi Nobel de la Pau d’enguany, i que els Esquirols hagueren de repetir al final. Jaume Corner."

• Gazeta de Manresa

Entre altres coses, Francesc Serrat hi escrivia: "La obra de Esquirols nos parece muy honesta y aunque concebida en parte, para satisfacer una necesidad personal de expresión, refleja unas situaciones que afectan al hombre y la sociedad que le envuelve, de una forma concisa y a través de una poesía sencilla e inteligente, armonizada por una música suave en la mayoría de los casos, sin estridencia y también por tobnasdillas populares en otros. En definitiva el recital, que duró algo más de cinco cuartos de hora, fue una manifestación de la fina sensibilidad musical de Esquirols y del profundo matiz crítico que caracteriza el grupo. Francesc Serrat"

També en el mateix diari escrivia Jordi Vilanova: "Els Esquirols, en disco. No se trata de un nombre despectivo; es el nombre de un pueblecito de la comarca de Vich del que provienen la mayoría de los componentes de este conjunto músico-vocal catalán, del que actualmente uno de sus componentes reside en nuestra ciudad. [...] La canción que cierra el disco no constituye un final, sinó ansias de continuidad, donde sus sentimientos son expuestos en boca de un pequeño velero: “I malgrat que mil troncs/ barraran el seu pas/ ell, constant, lluita ferm/ per poder navegar amb llibertat”. Esperemos que este trabajo pueda ser continuado y seguramente mejorado por un próximo disco, pero mientras tanto, ahí tendremos la muestra de lo que pueden hacer unos muchacos no profesionales que tanta audición están cosechando en los pequeños pueblos y ciudades de nuestro entorno. Jordi Vilanova."

• Serra d'Or

I mentre els crítics "amateurs" de Vic, Manresa, Terrassa... seguien el que fèiem, els crítics professionals de Barcelona "baixaven de l’hort". Mireu sinó què escrivia el de Serra d’Or: "La tercera novetat discogràfica del mes és el segon àlbum dels Esquirols, un grup vocal que es dedica exclusivament a la interpretació de cançons de muntanya" [la cursiva és meva i la sorpresa de l’afirmació també ho va ser.]

"En relació amb el seu disc anterior presenten ara algunes novetats, la menor de les quals no és que totes les cançons són compostes per ells mateixos. Una dotzena de peces creades pels membres del grup: "Fent camí", "Arrels", "El cucut", "La donzella de les roses vermelles", "I va callar", "Any 2017", "Sobre teulades", "Conte medieval", i "Riu avall", són, efectivament de producció pròpia, mentre que "No us puc dir si plorava perquè plovia" està inspirada en un poema anònim xinès i les altres dues "Volem pa amb oli" i "Tot depèn", són adaptacions lliures de textos populars. Com en el seu disc anterior Esquirols les canten amb encert, en una línia relativament innovadora dintre l’estil de les tradicionals cançons muntanyenques [?], sobretot pel que fa als textos, sovint crítics i irònics. Jordi Garcia-Soler."

• Circo y Variedades

Poc després de la mort del Dictador, Esquirols, per poder actuar i recuperar els drets d’autors, havíem de pertànyer a la "Societat de Autores de España" i estar sindicats. Per llei necessitàvem el vist-i-plau del "Sindicato Provincial del Espectáculo". Per obtenir-lo vam haver d’anar a fer una actuació, sense cobrar ni cinc a Barcelona davant d’un jurat, no recordo a quin teatre. Vam cantar un parell de cançons i el problema va quedar resolt. Tampoc no ens ho posaven tan difícil! El carnet que vam aconseguir i que encara guardo ve avalat per un document amb la foto inclosa que diu així: "Organización Sindical. Barcelona. Secretaría. Especialidad: cantante. Salvador Santasusana Cano, secretario accidental del Sindicato Provincial del Espectáculo Certifico que según los antecedentes que obran en esta secretaría a mi cargo D. Juan [sic] Vilamala Terricabras obtuvo la calificación de Apto en las pruebas de capacitación profesional para aspirantes a artistas de Circo y Variedades, celebradas el día 10 de Diciembre de 1975, en esta Cabecera de Zona. Y para que todo ello así conste y a petición del interesado, expido y firmo el presente en Barcelona a diecisiete de Diciembre de mil nuevecientos setenta y cinco."

1976: COLZE AMB COLZE

• Gazeta de Manresa

Sobre la presentació del disc Colze amb colze a Manresa el 29.4.77: "...Esquirols fueron recibidos com un gran aplauso interrumpiendo su canción de presentación "Fent camí", del anterior álbum. Esquirols empezaron muy seguros de si mismos y acabaron como “pollos en el asador”, si se nos permite la metáfora—Penetraron des del primer momento con el público que llenaba la sala en su totalidad, y esto es muy importante a la hora de imprimir fuerza al recital sino al ánimo de los actuantes. Llenaron los primeros minutos con temas de su disco anterior para presentar luego los de su más reciente album Colze amb colze, incorporándose al grupo el teclista manresano Ramón Estrada, que alternaba piano acústico y electrónico, según las canciones: "Al banderer de la pau", "Més enllà d’un adéu", "Cançó brindis", "Endevinalles d’istes istes", "Cada dia és un nou pas"; terminando con el estreno de "Sant Democraç", que lleva un texto muy incisivo y una música fácil, que permite el acompañamiento de palmas y seguir el ritmo a lo rock holandés. Después tuvieron que salir varias veces pues el público se resistía a abandonar la sala. Pasaban de la una de la madrugada cuando se hizo, en orden y concierto.

Esquirols están en un brillante momento en el que quizá habría que plantearse el continuar de modo profesional sin perder la identidad de principios, ya que de este modo podrían contribuir más ampliamente al desarrollo y difusión de la cultura catalana, permitiéndoles más actuaciones y más tiempo para la creatividad. De cualquier modo esto es un modesto punto de vista, efímero y contradictorio, quizá, con el razonamiento del porque siguen la trayectoria así. Puede que individualmente les convenga puede también que crean que así se mantienen más puros y menos afectados por los virus que merodean el cotarro artístico. Francesc Serrat."

1978: LICOR D’HERBES BONES

• Presència

La revista Presència, n. 522, gener de 1979, reproduïa el que dèiem en la presentació del disc:"Creiem que no es pot forçar un arbre a donar fruit massa de pressa. Sabem que com millor es palpa la realitat d’un camí és fent-la a peu. Hem deixat quatre mots a sol i serena i n’hem destil•lat aquest licor. Us convidem a fer la tassa (Esquirols)". I afegia: "És una tassa que té tots els gustos, i que els gironins vàrem assaborir de bon grat. Hi ha un lirisme subtil al costat d’una no menys subtil ironia, acompanyats d’una melodia sense estridències, d’una execució musical exquisida i d’una justa i intencionada interpretació.

Evidentment no és una beguda per a paladars gastats o cremats, són cançons profundes que tenen gust de poble però que han estat sotmeses a una llarga elaboració. No hi ha crits, ni esgarips, ni efectismes fàcils, sinó una amable i sostinguda serenitat, amb moments alegres i moments tristos, amb poesia i amb humor, com si es tractés d’una llarga conversa d’amics. Les grans veritats ben clares i ben dites, sonen una darrera l’altra sense perdre el compàs ni estrafer el ritme de la cançó... Joan Sans."

• Serra d'Or

Serra d’Or, el desembre de 1978, escrivia: " Licor d’herbes bones és el quart àlbum discogràfic del grup Esquirols, el qual n’ha fet coincidir las publicació amb la del seu primer cançoner. Les cançons d’Esquirols, amb el qual la gent d’Enllaç ha iniciat una nova col•lecció editorial, “Vagó de tercera”. En ambdues obres destaca el to desimbolt dels Esquirols la tasca dels quals se centra bàsicament en la creació d’un amplíssim repertori de cançons eminentment populars i fàcilment cantables. Cenyint-nos a Licor d’herbes bones val a dir que es tracta de la producció discogràfica més interessant i reeixida de les publicades fins ara pels Esquirols i que hi destaca sobretot una elaboració més acurada. Jordi Garcia-Soler."

• Canigó

Canigó escrivia: "Hi ha trajectòries artístiques de moltes menes. La trajectòria del grup músico-vocal Esquirols, és una d’aquelles que s’han construït a pols, amb la lentitud i la força de la gota d’aigua, que en aparença insignificant arriba a traspassar la roca més dura. És doncs per aquest treball pacient, encara que constant, que difícilment hom els trobarà en les llistes de famosos o d’èxits, cosa que d’altra banda estic segur que no els preocupa gens ni mica, entre altres raons perquè l’èxit el recullen al final de cadascun dels nombrosos recitals que fan pels Països Catalans, i dels quals són bona mostra els efectuats en motiu de les presentacions del que és el seu quart disc Licor d’herbes bones. Un disc en què, com el seu predecessor Colze amb colze, està forjat a base de tot un conglomerat de cançons fetes al voltant de les temàtiques que afecten ara i aquí la gent d’aquest país. Temàtiques diverses amb un comú denominador on la persona i la vida es fonen tan bé com la llibertat i la pàtria, des de la profunditat de temes com "Mots", "Maria", "Dama negra" -contra la pena de mort-, "Cançoneta de fira", "Onze de setembre", "Majka", "Tanmateix, serenament", i "Mentre vas i véns", fins a aquest humor tan característic i de reflexió crítica que trobem en els temes "Refranys", "En aquest país monàrquic" i "Goigs a sant Democraç".

Sí, parlar de treball pacient i constant no és una afirmació gratuïta o aduladora. És agafar cançó a cançó, analitzar-ne el contingut temàtic i arribar a la conclusió que a Esquirols hi ha sobretot un o uns poetes excel•lents. És agafar cançó a cançó, analitzar-la musicalment i trobar que partint d’acords senzills s’assoleix un magnífic caliu musical mitjançant els arranjament d’un o d’uns músics extremadament sensibles. I és agafar cançó a cançó, analitzar-ne la interpretació i adonar-nos de la vàlua de la utilització d’uns instruments i d’unes veus –la de la noia del grup, en el tema "Mayca" és extraordinària- en el conjunt esforç assolit, d’oferir-nos un final rodó a un inici ferm. Joan Sans."

• Avui

Avui, 11.2. 1979 : "[...]A Licor d’herbes bones, Esquirols ofereixen tot un seguit d’interpretacions càlides i vibrants , molt més acurades que en discos anteriors, i amb alguns plantejaments harmònics i fàcils, en la línia que ha estat característica del grup des de la seva constitució. El treball és francament interessant i té una força no gens desdenyable ni negligible. Pel que fa referència al cançoner és una obra que sens dubte ha d’interessar a tots els qui han seguit el treball dels Esquirols i han cantat les sovint seves cançons, una quarantena i escaig de les quals han estat aplegades, i compten també amb les seves anotacions musicals corresponents per facilitar-ne la interpretació. En ambdós treballs hi destaca el to propi dels Esquirols, a mig camí entre la ironia i la tendresa, sempre amb un afany molt clar d’invitar a la participació popular al cant, colze amb colze, fent camí, cantant al vent i amb un licor d’herbes bones. Jordi Garcia-Soler."

1979: ACTUACIÓ AL TEATRE ROMEA DE BARCELONA

Va arribar la diada de Sant Jordi i vam presentar el disc a Barcelona. Vam omplir el Romea de gom a gom. Edigsa havia fet enganxar cartells fins i tot al metro, i havia posat anuncis a la premsa. Els diaris de Barcelona gairebé tots n’havien dit o en van dir alguna cosa: "Catalunya/Exprés", "Diario de Barceolona", "Mundo Diario", "El Correo Catalán", "Tele/Exprés", "Mundo Deportivo", "La Vanguardia" i l’"Avui".

• Gazeta de Manresa

"Entre el público –comenta Francesc Serrat a la Gazeta de Manresa (26.04.1979)- aparte de la plana mayor de la crítica especializada, compañeros como Teresa Rebull, Núria Feliu, Celdoni Fonoll, Jordi Fábregas, Xesco Boix, Jaume Arnella, Miquel Tena; la escritora Maria Aurèlia Capmany y el “polémico” Lluís Maria Xirinachs al que se le dedicó el tema “El crit del silenci”. Como publicó la prensa el “Xiri” había montado aquella msima tarde su “show” particular permanciendo de pie junto al Saló de Nostra Senyora de Montserrat en el Palau de la Generalitat esperando ser recibido por el President Tarradellas. Tras larga espera, el ex-senador optó por trasladarse al Romea y presenciar el recital de Esquirols..."

• Canigó

La revista Canigó, de Girona, en el n. 606 també en feia la crònica i deia: "...Amb una primera part de cançons conegudes i una segona de noves creacions, Esquirols van desgranar-nos tot un repertori significatiu de tot allò que els mou a cantar. Autors de lletra i música de totes les cançons van palesar ben aviat que els nou anys que porten en aquesta tasca són una càrrega valuosa de recursos amb els qual poder composar tots els temes. [...] Les cançons d’Esquirols són d’un contingut eminentment sensible vers els valors de la persona, d’un contingut on es patentitza l’esperança vers el socialisme i l’alliberament nacional, on la participació esclata d’una manera espontània i on gotes de Licor d’herbes bones porten a una festa col•lectiva com fa molt de temps no s’havia pogut veure al Romea, comunicació cantants-públic que es va traduir , en finalitzar, amb la sol•licitud de pròrrogues fins arribar a cinc. El suport popular d’aquesta presentació amb el teatre ple, és el millor dels premis que podien recollir aquest quintet d’osonencs que s’han llaurat un camí propi amb pas ferm en això que hom diu la cançó popular dels Països Catalans."

• El 9 Nou

El 9 nou, de Vic deia (27.04 1979)."...Acabat el recital, van haver de repetir tres cançons. Primer van repetir la que havien cantat última, que fa referència al perill de l’exportació d’urani al Collsacabra; tot el públic s’hi va afegir a cor. “Torna, torna, Serrallonga que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, qyue la terra ens robaran”. Es va arribar al punt màxim quan , a causa de la insistència van haver de cantar la segona cançó, i va n ser complaguts amb el seu conegut "Volem pa amb oli", tornada que tothom va corejar amb força. El públic encara no en va tenir prou i malgrat que ja havien tirat teló, Esquirols van tornar a sortir per cantar la cançó "Arrels", del seu segon disc. En aquesta actuació, aquest grup de cançó, nascut a l’Esquirol i que en porta el nom, va ficar-se el públic de Barcelona a la butxaca. Esperem que no sigui l’ultima vegada. D’altra banda, cal dir que aquesta actuació al Romea, al vespre de Sant Jordi, era l’últim acte de presentació després d’haver-ho fet a l’Esquirol, Gironella, Manresa, Igualada, Tarragona, Lleida i Vic. També s’ha pogut saber que ja estan preparant el seu cinquè disc de llarga durada. Jaume Collell."

1979: FESTIVAL "VISCA LA TERRA"

Esquirols vam anar ampliant el repertori amb cançons de temàtica ecologista i a l’estiu vàrem participar en el festival de cançó més sonat que s’ha fet mai a santa Maria de Corcó: el festival "Visca la terra", organitzat pel comitè antiurani de l’Esquirol. Hi vam participar al costat de: Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Rafel Subirachs, Ramon Muntaner, Sisa i los Malodrama, Duble-Buble, Orquestra Sèmola, Immamramon i Tribu, i una vegada més, la nostra lletra i música no passava desapercebuda. Llegiu què en diuen les cròniques de l’època:

• Mundo Diario

Mundo Diario (17. 07.1979) :"Los antiuranio hicieron música. “Des de Sau a la Cellera, des del far a Matagalls, el trabuc d’en Serrallonga tornarà als amagatalls. Torna, torna, Serrallonga, que l’alzina ens cremaran, que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran!”. El “Torna, torna, Serrallonga” dels Esquirols abrió el festival antiuranio celebrado el pasado sábado en el campo de fútbol de L’Esquirol y al que asistieron más de 6.000 personas, procedentes de toda Catalunya, y en su mayoria de la comarca de Osona."

• El 9 Nou

El 9 Nou ( 20.07.1979) que dedicava a la notícia les dues pàgines centrals afegia "El festival va començar amb una gravació del grup Esquirols. La cançó “Tona, torna Serrallonga”, semblava composta expressament per a la ocasió. El pública arribat de diferents indrets de Catalunya, ràpidament va sintonitzar amb la problemàtica de l’urani, i amb els desitjos de l’Esquirols de conservar el seu entorn i la terra com ara. Els presentadors afirmaren: “Aquesta canço que acabem d’escoltar reflecteix perfectament les inquietuds del poble davant del problema de l’urani. Perquè ens estimem la terra i volem que sigui com ara, fèrtil, bonica i productiva, diem ben alt que de l’urani no en volem ni sentir a parlar”. L’ambient ja era creat. El crit de “Visca la Terra!” ja havia arrelat en el públic i fou una de les constants de la nit. Malgrat el clima reivindicatiu que es respirava en l’ambient, la tranquil•litat va ser total en les deu hores que durà el festival. No es va produir cap baralla, ni el més mínim altercat."

• Hoja del Lunes

A més de El correo catalán, la Hoja del Lunes (16.07.1979) també treia la notícia en portada deia entre altres coses en el seu interior: "Visca la Terra!: festival para defender una comarca. Vic. El pasado sábado y hasta que el cuerpo de las més de seis mil personas aguantó, se celebró el Festival Anti-uranio en la pequeña localidad de L’Esquirol, próxima a Vic. El fantasma del bandolero Joan de Serrallonga, esta vez convertido en ecologista, sobrevolaba a ritmo musical los campos de Osona bajo el lema "Visca la Terra!”, y que el comité organizador y todo el pueblo de L’Esquirol lo tomaron prestado para bautizar el festival...."

Sigui com sigui el cert és que les extraccions d’urani a Osona es van parar i pocs anys després aquest tema ja era aigua passada. En Serrallonga podia dormir tranquil.

1979: UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU. PRADA DE CONFLENT

L’agost de 1979, Esquirols vam cantar a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu. El cançoner que tenien tots els participants conté les següents cançons:
"Corrandes monàrquiques" (Esquirols), "Any 2017" (Esquirols), "La nit" (Raimon), "Goigs de sant Democraç" (Esquirols), "Silenci" (Llach), "Com hauria estat bell" (Coses/Martí Pol), "Jo vinc d’un silenci" (Raimon), "El crit del silenci" (Esquirols), "La gallineta" (Llach), "Nova oració del parenostre" (Coses/Martí Pol), "Au, Jovent!" (Popular/Coses), "El joc d’obrir gàbies" (Esquirols), "Arrels" (Esquirols), "De manars i garrotades" (O. Montllor), "Abril 74" (Llach), "Goigs en llaor de Felip V" ( Polpular/ Coses), "Brindem ben alt" (Arnella), "L’inadaptat" (Arnella), "Més enllà d’un adéu" (Esquirols), "Cada dia és un nou pas" (Esquiriols). Com podeu comprovar les cançons d’Esquirols hi eren apreciades de debò.

1980: TORNA, TORNA SERRALLONGA

• Avui

Avui (3.8.1980) "Quatre mesos i escaig després del seu enregistrament als estudis Gema 1 de Barcelona ha estat publicat recentment el nou àlbum discogràfic de llarga durada del conjunt Esquirols, Torna torna, Serrallonga, una obra que marca un gran pas endavant en el treball d’aquest grup músico-vocal, i que representa per altra banda la novetat no gens negligible de ser pràcticament la primera gravació que amb caràcter gairebé monogràfic aplega tot un seguit de cançons de contingut ecologista o, com molt bé diu Xavier Garcia en presentar el disc ”la primera mostra essencialment dedicada a la cançó de supervivència com a espècie humana i com a col•lectivitat nacional dintre d’un territori que perd el seu alè per moments”.

Aquest caràcter eminentment ecologista i essencialment autòcton de Torna , torna, Serrallonga és ben evident al llarg de tota l’audició de l’àlbum que aplega un total de deu composicions -"Sortiu a peu", "Mediterrània", "Vianant", "Vine l’amor", "Corrandes vénen", "Torna, torna, Serralonga", "Terra, que de dona tens el nom", "Rondalla", "Barcelona" i "Plany, de Salses a Guardamar"-, cadascuna de les quals mereixeria ja un comentari amb profunditat, tant per la temàtica que hi és tractada -des de la crida a viure amb la natura fins al memorial de greuges que afecten l’ecologia de les terres catalanes, passant per retrats ben precisos de problemes i situacions concretes- i en aquest sentit cal esmentar per força la gran capacitat d’expressió de la peça que dón títol a l’àlbum, així com el brogit de "Barcelona", la bella càrrega lírica de "Vine, l’amor" i la intensitat melòdica de "Mediterrània".

Superant ben llargament l’interès qualitatiu dels seus enregistraments anteriors, en els quals havien assolit ja algunes fites notables pel que fa a les interpretacions, els membres d’Esquirols: Josep Casadesús al contrabaix i veu, Joan Crosas a les guitarres, mandolines, bouzuki i veu, Ramon Estrada al piano, Dolor Roca a la guitarra i veu i Joan Vilamala a la percussió, acordió, harmònica i veu, ens descobreixen també la seva capacitat com a creadors de tot un seguit de cançons d’una bellesa molt estimable i d’una singularitat indiscutible. Jordi Garcia- Soler."

• Canigó

La revista Canigó, el 23 d’agost de 1980 escriu: "Heus ací un disc singular, un LP ecologista (Edigsa, CM-459) que presenta un recull de temes originals. Em temo que, per dissort, no es tracta pas d’un disc per al consum, car reuneix una sèrie de qualitats que rarament trobem en els grans èxits multitudinaris. En primer lloc les lletres (totes de Joan Crosas, excepte una de Joan Vilamala i una altra de Josep Huguet) diuen coses, coses importants que ens afecten i ens preocupen i en algun cas diuen les coses amb verí, amb vertadera mala bava: “L’encís de la botifarra no deixeu desvirtuar/ que a tot governant amb barra/ bé n’hi haurem de regalar”. Les melodies són atractives i força inspirades, tractades a més amb gust, pel que fa als arranjaments, originals de Ramon Estrada (excepte dos que són de Manel Camp). Les interpretacions van a cura d’un grup instrumental ben compenetrat i molt eficient [...] La veu solista és molt sovint la de Dolors Roca, cantant sensible i acurada, que sap donar el sentit escaient als diversos temes que interpreta. En alguns casos la seva veu és recolzada per la dels seus companys. El tema que presenta el lema del disc és Torna, torna, Serrallonga, justifica prou la seva presència en aquest lloc preferent. Molt interessants també ens semblaren "Barcelona" i "Plany, de Salses a Guardamar", aquest darrer homònim de la popular secció del nostre setmanari. L’enregistrament, de molt bona qualitat, fou enllestit als estudis Gema 1. E.M. "

1982: COM UN ANHEL

• Avui

Jordi Garcia-Soler, a l’Avui, el 13.05. 1982: "Amb el pas dels anys els grup Esquirols ha anat fent-se un estil i una manera de fer ben característiques, que li han valgut l’atenció i el favor d’un públic addicte cada cop més nombrós. D’aquell disc primerenc amb cançons de muntanya a la seva producció discogràfica de publicació més recent, hi ha una trajectòria intensa i interessant, orientada sempre al conreu de la cançó i la música popular. Com un anhel és sens dubte, el millor de tots els discs enregistrats fins ara per Esquirols. Hi trobem una desena d’interpretacions de cançons estilísticament i temàtica molt diverses: "La cançó dels mariners", musicació de Ramon Estrada del poema homònim de Ventura Gassol; "Són els teus ulls", de Joan Vilamala, "Si..." musicació de Joan Crosas del cèlebre text de Rudyard Kipling, adaptat per ell mateix al català, "L’àvia", de Joan Crosas; "Pirates de l’Oest", amb text de Joan Vilamala i música de Joan Crosas; "Del que vaig ser", musicació d’un altre poema de Rudyard Kipling traduït per marià Manent; "Captaire com sóc", amb text de Joan Vilamala i música de Ramon Estrada; i "Fes ta festa", de Joan Crosas.

Els arranjaments són de Ramon Estrada i de Manel Camp i han intervingut en l’enregistrament, ultra els membres d’Esquirols, instrumentistes de la vàlua de Ricard Roda, Pipo Tudurí, Rafel Sala, Ezequiel Guillem i Conrad Setó. El resultat global és interessant. Hi ha algunes troballes com és ara la "Cançó dels mariners", "Del que vaig ser", "Fes ta festa" i "Són els teus ulls", però és en conjunt que Com un anhel esdevé un disc d’aquells que es fa escoltar amb atenció i interès. Certament serà una obra que deixarà plenament satisfets els seguidors d’Esquirols."

• La Vanguardia

La Vanguardia (19.05.1982) publica una nota que no ve signada que no ve signada, però cal suposar que la devia fer l’Albert Mallofré: "Esquirols avant! El grupo Esquirols ha editado un nuevo disco “larga duración” por Edigsa, presentando una nueva colección de canciones atractivas, algunas de ellas originales, otras musicando versos de Ventura Gassol o de Rudyard Kipling, dentro de una evolución estética positivamente dirigida al perfeccionamiento estético, tendencia confirmada por los excelentes arreglos instrumentales de Manuel Camp y de Ramon Estrada."

1984: Esquirols A LA PLAÇA DEL REI DE BARCELONA

L’estiu de 1984, dins del programa del Grec, vam actuar una setmana, 13,14,15,16,17,18 d’agost, amb en Subirachs i la Maria del Mar Bonet a la plaça del Rei de Barcelona, amb l’espectacle de cançó tradicional El comte Arnau.

• El País

A El País, un tal M.B. Formentor escrivia 17.8.1984, en un erticlet titulat "Cantaron con reverencia": "... En el disco que acaba de gravar [Subirachs] su interés se ha trasladado hacia la creación literaria popular, merodeando por una Cataluña de tierra firme llena de fantasmas, dulces damas de origen francés, lobos y bandoleros que poco o nada tiene a ver con la tan cacareada canción mediterránea de nuestro país. Éste és el trabajo que presenta Subirachs en el Grec-84, acompañado por els Esquirols. Excelente el resultado de la asociación, y fácil de prever considerando la trayectoria artística precedente de uno y de otros. Crosas, Casadesús, Vilamala, Estrada y Subirana dieron un buen soporte con voces e instrumentos a la partitura escrita por Subirachs. La sucesión de clímax sonoros con que interpretaron el romance de el Comte Arnau fue realmente espléndida, desde las bases de la guitarra a la trabajada polifonía pasando por los apuntes de instrumentos secundarios como el acordeón. Fue una cautivadora apertura de espectáculo, otra de cuyas crestas comunicativas fue el romance de bandoleros.

Buena parte del carisma y el encanto de Subirachs está en su filosofía de pureta, de hombre renacentista, empeñado en combinar su cordura, arte y oficio. En un país donde son legión los chapuceros , su actitud sin más ya se convierte en encomiable. Como señala la plegaria-ofrenda popular, salen a cantar con reverencia, pues difícil es hacerlo de otro modo cuando se ha depositado tan sagrada dedicación al trabajo. Su obra seria objeto de justa subvención oficial en cualquier país serio. Dinero muy bien invertido per cierto. Seguramente mucho más que el que se canaliza hacia fútiles habaneras o concursos encaminados a descubrir futuras glorias de la cançó o del pop-rock catalán. Si han de surgir estos mirlos blancos ya lo harán con concurso o sin ellos. De momento, trabajos como el de Subirachs y Esquirols ya están ahí, pidiendo a gritos tiempo, medios, y dinero para convertirse en autenticas joyas."

• La Vanguardia

En La Vanguardia (15.08.84), Albert Mallofré escrivia: "La pureza destilada de Rafael Subirachs. En el marco del Grec-84, la cançó popular catalana se ha instalado en la Plaça del Rei estos días, representada por Rafael Subirachs i Els Esquirols.
Els Esquirols reivindican su localización en L’Esquirol, un pequeño pueblo de las Guillerias [?], de cara a la plana de Vic, enriquecido su componente ausònico genuïno con afluencias personales de Bagés. [I com li agrada de fer antropologia!]. Y con esta base se ha aplicado el grupo a una meritoria labor, actualizadamente divulgadora, de reconstrucción del folklore catalán de las montañas, culminada hace poco en una obra de extraordinaria solvencia bajo el título genérico de El comte Arnau, en cuya preparación intervino activamente el joven maestro Rafael Subirachs.

El programa integra quince canciones encabezadas por el aludido Comte Arnau, el tratamiento estético del cual es el que ptriva sobre todo el resto del repertorio. Algunos temas son ya conocidos ("Caterina d’Alió", "Muntanyes del Canigó", "La dama d’Aragó", etc.), pero otros son descubrimientos recientes ("Cançó del Serraller", "Mossèn Joan de Vic", etc) y en todo caso se ha aplicado un minucioso estudio histórico y estético.
Empezando por El comte Arnau, todo el recital se ha tratado en forma de oratorio, de manera recogida y piadosa, casi mística, todos los artistas sentados en semicírculo, leyendo las partituras en sus facistoles, serios, solemnes, sin hablar una sola palabra, imponiendo al recital un clima de tan sublime unción espiritual que ya uno dudaba si no sería propio que el público (o los fieles) escucháramos todo aquello de rodillas.

El acervo tradicional es sumamente flexible y todo el que lo adopta le imprime su sello característico. Una misma canción valenciana, cantada por Al Tall, Carraixet o Els Pavesos, puede sonar muy distinta. Toda esta serie de Rafael Subirachs i Els Esqurols responde a unos presupuestos de pureza destilada y en la fórmula de ejecución se contempla solamente este objetivo, sin ninguna concesión a la puesta en escena digamos teatral, ni el más ligero atisbo de “echar migas de pan a las palomas”, de la amenidad, la variación, o las leyes del entretenimiento en general. Es el servicio integral a la pureza por vía de la síntesis y los cinco ministros de la fe folklórica que son Els Esquirols, más el sumo sacerdote Subirachs, ofrecen una labor espléndida dentro de este esquema de severa austeridad que preside el montaje —sólo el “esquirol” Joan Crosas se permitió en algún momento esbozar una leve sonrisa."

1984: EL COMTE ARNAU

• Ausona

Xevi Planas, a l’Ausona (17.08.84) diu: "El comte Arnau és el títol genèric del resultat del treball que han estat realitzant darrerament d’una forma conjunta el grup de cançó Esquirols i el músic i cantautor Rafael Subirachs. Es tracta d’un interessantíssim cicle de cançons tradicionals i populars catalanes que conté, entre altres, la interpretació dels següents temes: "El comte Arnau", "Mossèn Joan de Vic", "Pobres traginers", "Plany", "Cançó de pandero", "Ai, adiós, muntanyes altes", "L’ànima morta", "Tortolina", "Cançó del Serraller", "Amb veu clara i molt plena", "La Tuies", "Mariagneta", "Cançó dels esclops", "La dama d’Aragó", "Caterina d’Alió" i "Muntanyes del Canigó".[...] El resultat final de la tasca d’investigació que han dut a terme Esquirols i Rafael Subirachs dins del terreny de la cançó popular tradicional és favorable, en el sentit que no queda convertit en una obra excessivament erudita feta des d’una perspectiva arqueològica. Contràriament, han estat capaços de presentar-nos el material amb una senzillesa molt correcta que ha permès de fer-lo més assequible, viu i modern. En la recreació, però, s’ha conservat el sentit èpic sense desvirtuar gens l’originalitat de l’expressió artística popular.

La qualitat artística de Rafael Subirachs i Esquirols està suficientment avalada per la seva importantíssima –tan quantitativament com qualitativa- obra i ara no és hora per tant, de descobrir evidències que són poc menys que un lloc comú. El que sí cal remarcar és l’aspecte d’enorme seriositat i professionalitat amb què aquests artistes enfoquen llur procés de creació. En aquest sentit , la dignitat de les seves cançons té molt a veure amb la complexitat del procés de recerca i d’estudi. Concretament en el cas d’El comte Arnau és d’absoluta justícia fer esment de les fonts bibliogràfiques que han estat consultades: els llibres de cançons de Joan Amades, Aureli Capmany, Serra i Boldú, Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Carol i el Grup de Recerca d’Osona, a més de tractats de música històrica de Maria del Carme Gómez Muntaner i Bernat Rövenstrunck, així com els escrits sobre música popular de Béla Bartók. D’entre totes les cançons que conformen el cicle, cal destacar "El comte Arnau", que és la que li dóna el títol. Ha estat tractada amb una especial delicadesa i ha estat convertida en un oratori on s’intercalen temes i diàlegs a solo, a cor, seccions instrumentals..."

1985: CANÇONS DE LA LLUNA AL BARRET

• Diario de Terrassa

Xavier Massaguer, crític musical del Diario de Terrassa escriu el 23 de setembre de 1985: "El pasado sábado por la noche, el “Retaule Artístic” inició con éxito el “Cicle de Tardor” con un recital a cargo del grupo de canción catalana Esquirols. El acto tuvo lugar en el anfiteatro de la Plaça Catalunya, que se llenó totalmente de público. Hay que destacar que la organización de este concierto contó con la colaboración de “Creu Roja de Terrassa”.
El grupo Esquirols está formado por Joan Crosas, voz y guitarras; Joan Vilamala, voz, percusión y acordeón; Josep Casadesús, voz y contrabajo; Dolors Roca, voz, y guitarra y Ramon Estrada, piano. El programa estuvo formado por la presentación de las “Cançons de la lluna al barret” de M. Desclot y por una muestra de la s canciones más representativas y conocidas de su extenso repertorio. Repertorio que por lo menos forman las canciones contenidas en seis discos de larga duración que han gravado. Hablar del grupo Esquirols es hablar de un estilo muy propio y personal, que lleva dentro de sí la sencillez y el atractivo propios de la música popular. De un estilo con poder de captación, que satisface a públicos de los más diversos estilos musicales, y es valorado positivamente por el público joven. Un estilo que sabe adaptar inteligentemente las bellas características de la música popular a las actuales técnicas y medios acústicos.

En la primera parte del recital del sábado, el grupo Esquirols nos ofreció la novedad de Cançons de la lluna al barret, canciones que, ciertamente, resultaron interesantes, bellas y dotadas del especial matiz y atractivo que este singular grupo imprime a sus creaciones y a sus interpretaciones. En esta serie de canciones cabe destacar por su atractivo: “El faroner de cap de Creus”, “Cançó del cor del cavaller” y “Cançó del drac de Sant Llorenç ”.
Al finalizar el recital hubo muchos aplausos y, ante la insistencia del público, se interpretaron varia canciones fuera de programa. Y así con el sello del éxito, terminó el primer concierto del “Cicle de Tardor del “Retaule Artístic”"

Esquirols "POST MORTEM"

Reedicions en CD

• Serra d’Or, febrer de 1993

"PDI, segona tongada. La discogràfica PDI continua pouant en el catàleg d’Edigsa i de Concèntric per tal d’oferir-nos reedicions de compacte d’àlbums d’un gran interés històric i/o artístic. Entre els Cd que han aparegut darrerament destàquen els següents: [...] Esquirols, Cants al vent / Fent camí PDI 80.2687. Un CD amb els dos primers àlbums d’Esquirols, el grup d’incidència comarcal per excel•ència. Ara que el seu líder, Joan Crosas s’ha integrat plenament en l’àmbit del doblatge i del teatre (el recordarem força temps com el Hassen de Mar i cel), és curiós de retrobar-lo a Cants al vent, interpretant cançons de muntanya, i amb les seves primeres cançons pròpies (l’esplèndida "Arrels", per exemple) a Fent camí. Miquel Pujadó"

• Serra d’Or, gener de 1996

"Esquirols, Colze amb colze/Licor d’herbes bones. PDI 80.3883. La recuperació en format compacte del tercer i quart àlbum del desaparegut grup Esquirols -discos apareguts originàriament el 1976 i el 1987 respectivament- no solament ens permet revisar en perspectiva les esperances i les decepcions de la transició, sinó adonar-nos també (per si ho havíem oblidat) que Esquirols era molt més que un grup políticament compromès. Els seus membres feien una cosa senzilla i difícil alhora: bones cançons (més madures i menys ingènues a mesura que passava el temps).

Més d’un se sorprendrà de trobar al llarg d’aquests vells àlbums, melodies tan aconseguides com les de les cançons "Més enllà d’un adéu", "Majka" o "Mentre vas i véns", i textos d’una gran dignitat literària com "Dama negra" i, sovint d’una efectivitat popular no incompatible com "Refranys". Des de el punt de vista interpretatiu Esquirols era un grup irregular, però quan la veu dominant era la de Joan Crosas (un Joan Crosas que encara no havia començat la seva carrera com a actor teatral, televisiu i de doblatge) el resultat era excel•lent. Esperem que aviat un nou CD que aplegui Torna, torna, Serrallonga i Com un anhel ens permeti completar la discografia d’un grup que va marcar una època i una generació, i que va saber portar un model de cançó intel•ligent i gens superficial als més petits racons de Catalunya. Miquel Pujadó."

• Serra d’Or, octubre de 1999

"Esquirols. Torna, torna Serrallonga. Com un anhel. PDI X-804584 Aquest CD aplega (amb excepció del tema "Rondalla") els dos darrers àlbums del grup osonenc, publicats respectivament el 1980 i el 1982, i completa per fi las reedició de la seva discografia. Torna, torna, Serrallonga és un disc centrat temàticament en l’ecologisme, que conté algunes cançons realment magnifiques ("Vianant", "Mediterrània", "Terra, que de dona tens el nom" o la que li dóna títol. Com un anhel, molt més heterogeni, barreja poemes de Kipling ( "Si...", "Del que vaig ser", esplèndidament cantats per Joan Crosas), amb cançons reivindicatives ("Fes ta festa", "Et cobriran de blasmes"), un poema de Ventura Gassol ("La cançó dels mariners"), temes lírics de gran volada ("Com un alzinell", "L’àvia"), i algunes caigudes en la facilitat, generalment signades per Joan Vilamala ( "Captaire com sóc", "Són els teus ulls", "Pirates de l’oest"). Miquel Pujadó"

LES 100 CANÇONS MÉS POPULARS

• Enderrock, núm. 53, gener del 2000

La revista Enderrock seleccionà dues de les cançons d’Esquirols ("Fent camí" i "Torna, torna, Serrallonga") entre les 100 cançons més populars del segle i a la pàgina 36 escriu:
"Què se n’ha fet de...
per Oriol Cortacans.
Esquirols. Van ser un dels grups més populars del moment i encara avui les seves cançons es mantenen vives. Moltes han transcendit la seva autoria i són considerades patrimoni de la gent. Són els Esquirols i la seva proposta de cançó d’autor avui és reclamada fins i tot per Internet.

"Fent camí", "Arrels", "Cada dia és un nou pas", "Conte medieval" són de les cançons més cantades d’aquest país. No són anònimes ni tenen gaires anys. Els seus autors són el grup Esquirols, formats a principis del setanta I dissolts a mitjans anys vuitanta. El seu llegat són sis discos oficials (reeditats en CD de dos en dos), un d’enregistrat però encara inèdit fet amb Rafel Subirachs, i un recull de poemes musicats de Miquel Desclot que es va quedar sense gravar.

L’any 1973 quan van enregistrar el primer disc, Cants al vent, eren nou, però amb el quart disc aquesta xifra es va reduir als cinc que van definir el grup: Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala, Joan Crosas i Dolors Roca. Fins llavors no hi havia una línia concreta, tot era bastant espontani, recorda Joan Crosas, “I no vam establir aquella línia fins que no ens vam quedar els cinc, a Licor d’herbes bones”. I quan més definit començava a estar el grup, amb Com un anhel al carrer i multitud de concerts, van plegar. Calia un pas decisiu per a la professionalitatzació per donar sortida a tanta oferta, però no es van posar d’acord i van decidir deixar-ho. Des d’aleshores són pocs els que no han continuat vinculats a la música d’una manera o altra.

En Ramon Estrada poc després d’acabar amb els Esquirols va entrar al Conservatori de Manresa, on encara ensenya piano. A més també ha fet arranjaments i ha participat en gravacions de corals i formacions clàssiques. En directe, però, ja no ha tornat a fer mai res. Qui sí surt encara als escenaris amb un instrument a la mà és en Josep Casadesús, que toca el contrabaix a la Dimunuta Swing Orquestra, una formació de l’Esquirol amb la qual fa jazz "rural". A més, de vegades també col•labora a l’Orquestra de cambra de Vic i amb el grup de música tradicional Bitayna.

L’altre que també surt als escenaris és Joan Crosas, però més com a actor que no pas com a músic. Des que va deixar Esquirols, Crosas s’ha centrat en el món del teatre, les sèries de televisió i el cinema, amb constants viatges a Madrid. El més proper a la música que ha fet durant aquest temps ha estat participar en musicals com "Mar i cel", "Germans de sang" o "Chicago", entre altres. Els altres dos membres no s’han dedicat més a la música.
En Joan Vilamala, filòleg, fa de professor en un institut de Manresa i la Maria Dolors Roca va estar un temps ensenyant música a les escoles fins que fa poc va muntar una botiga de regals a Manlleu. La Maria Dolors va rebre alguna oferta per cantar amb altres formacions que no va acceptar.

Molta gent encara els demana que tornin a cantar, però a ells no els fa cap gràcia, si més no, si això vol dir fer-ho de la manera que quan ho van deixar. Fa uns anys un grup de persones es va organitzar per convocar-los en un lloc sorpresa, un per un i sense que cap d’ells sabés res de qui anava a la trobada. Però se’n van assabentar a temps i van aconseguir avortar l’operació revival. L’agost pasta en una llista d’Internet va tornar a sortir la qüestió dels Esquirols i de seguida molts internautes van demanar que el grup tornés o que, com a mínim, se’ls fes un homenatge.

Així com en Ramon Estrada no es planteja tornar, en Joan Crosas sí que ho faria, però amb condicions: "En principi m’agradaria fer un únic concert, que es pogués enregistrar. Però no per fer el mateix que fèiem aleshores, sinó fer quelcom més elaborat, amb un bon equip de so i llums i amb bateria i teclats." Aquesta proposta ja voltava pel cap d’en Joan quan va plegar d’Esquirols , "jo crec – assegura en Joan – que si haguéssim continuat hauríem triat una línia més pop, amb més espectacle". Cosa que hagués connectat molt amb els grups de rock que , com diu en Joan, aleshores tot just s’intuïa que havien d’aparèixer.

El referents d’Esquirols, quan van començar era el Grup de Folk. Volien fer un primer disc i Edigsa els va proposar abans fer-ne un de cançons de muntanya. Van acceptar però van incloure-hi dos temes seus. Com recorda en Joan "això ens va marcar molt i ens va costar de sortir-ne".
Com els grups de rock en català Esquirols a la seva època ja van patir el menyspreu i la ignorància per part dels crítics de Barcelona i no va ser fins que van participar en una Festa de Treball del PSUC i quan van actuar a la Plaça del Rei de Barcelona amb Rafel Subirachs i Maria del Mar Bonet que l’èxit inimaginable de públic va fer adonar als periodistes de la importància del grup. "Amb l’etiqueta posada –recorda Crosas—era molt aclaparador, però tampoc ens podíem dedicar a enviar cartes i respondre a uns crítics que ens ignoraven, hauria estat donar-los importància. Era molt difícil i lúdic que es podia fer era esperar i continuar la nostra evolució. En aquella època ho vam tenir molt difícil per entrar a Barcelona, va haver-hi intents de tapar-nos. Només vam tenir recolzament per part del circuit català de TVE a través d’Enric Frigola." Malgrat tot les seves cançons han perdurat i perduren encara avui i els seus discos es poden trobar en CD. Tot i els seu aspecte tranquil els seus missatges eren molt crítics. Part de la seva influència, almenys musical, fins i tot es pot veure avui en un dels grups més exitosos del panorama, els Gossos. "

DICCIONARI DE LA CANÇÓ

• Miquel Pujadó. Diccionari de la cançó. Enciclopèdia Catalana, 2000:
"Esquirols .Grup que neix al començament de l’any setanta a la localitat osonenca de l’Esquirol (llavors, oficialment, Santa Maria de Corcó). Molt nombrós al començament –vuit membres, dos d’ells femenins-, enregistra l’any 1973 un primer LP Cants al vent, dedicat quasi exclusivament a interpretar amb frescor i senzillesa, una col•lecció de cançons d’excursionisme i acampada, dins d’una estètica que pocs anys després serà anomenada despectivament xirucaire. Dos dels temes de l’àlbum, però, són de creació pròpia (“Va passar a Collsacabra” i “Rústic-camp”), i obren un camí que portarà Esquirols a ser un grup d’una gran personalitat, autor de cançons de gran arrelament popular.

L’any 1975 apareix Fent camí, un àlbum format exclusivament per temes propis I que, malgrat comptar amb una producció precària, tindrà gran difusió. Especialment la cançó que li dóna títol, i el tema “Arrels”, que serà difós de boca a orella, i que encara avui coneixen les generacions més joves. Al disc trobem, com serà característic en tota la carrera del grup, temes crítics amb tractament humorístic (“Volem pa amb oli”, “I va callar”) i d’altres més lírics, de bases ecologista i pacifista (“No us puc dir si plorava perquè plovia”, "La donzella de les roses vermelles”).

Molt més elaborat tècnicament és l’àlbum següent ( Colze amb colze, 1976), disc que respira l’efervescència de la fi del franquisme i que conté les cançons més compromeses del grup: des d’un homenatge a Lluís Maria Xirinachs (“Al banderer de la pau”) a al•legories polítiques (“Endevinalles d’istes”, “L’ampolla i el got”, “Cançó brindis”, “El joc d’obrir gàbies”), sense oblidar alguns bells temes que impulsen, amb la mateixa energia que les velles cançons de muntanya, a fer un camí col•lectiu que es preveu difícil però esperançat (“Més enllà d’un adéu”, “Cada dia és un nou pas”, “Ahir va començar”). Cada vegada més, hom pot veure que l’ànima d’Esquirols és Joan Crosas, la millor veu del grup (de timbre inconfusible, greu i lleument tremolosa), i autor dels millors temes que interpreten. També cal fer constar la presència en el grup fins a 1978, d’un excel•lent músic, Rafel Sala, que en deixar Esquirols va passar a ser col•laborador de Jaume Arnella i futur membre fundador de l’Orquestrina Galana.

El quart àlbum d’Esquirols (Licor d’herbes bones, 1978) barreja també cançons satíriques on es comença a flairar el desencant polític ( “En aquest país monàrquic”, “Goigs a sant Democraç”) amb bells temes lírics ( “Mots”, “Majka”, “Mentre vas i véns”), temes obertament reivindicatius (“Onze de setembre”) i cançons d’inspiració popular (“Refranys”), però hi apareixen també cançons més arriscades i difícils, tant a nivell formal com pel que fa al contingut, que arriben fins i tot a un cert nivell d’hermetisme en alguns casos (“Maria”, “Dama negra”, “Cançoneta de fira”). Per aquest temps, Esquirols, tot i ser absent dels grans mitjans de comunicació i actuar en comptades ocasions a Barcelona, és un grup conegudíssim arreu del país gràcies a circuits alternatius i a una gran senzillesa i digna humilitat en el seu acostament a un públic popular. El grup s’ha anat reduint a cinc membres, quatre dels quals hi són des del començament: l’imprescindible Joan Crosas, el menut Joan Vilamala (autor dels temes més populistes del grup), Dolors Roca (ex-membre del Duo Ausona), i el contrabaixista Josep Casadesús. El cinquè és el pianista Ramon Estrada, que donarà un color musical molt especial als darrers treballs del grup.

L’any 1980 apareix el que potser serà el disc més celebrat d’Esquirols, un àlbum dominat totalment per la temàtica ecologista: Torna, torna, Serrallonga. La cançó que li dóna títol esdevindrà una mena d’himne resistencial per a un concepte de l’ecologisme que barreja indissolublement la terra amb la defensa d’una irrenunciable identitat cultural i lingüística. Quasi totes les cançons (menys la populista “Corrandes vénen”, amb text de Vilamala, i “Mediterrània”, amb música d’Estrada) són de Joan Crosas, que arriba al seu nivell més alt com a autor en aquest disc, emotiu i líric, ple de troballes poètiques, sense caure en cap moment en el pamflet ni en la vulgaritat. Títols com “Sortiu a peu”, “Vianant”, “Vine l’amor” o l’esplèndida “Terra, que de dona tens el nom” són cançons que han superat amb bona nota el pas del temps.

L’últim disc d’Esquirols (Com un anhel) apareix l’any 1982. Més heterogeni, conté Alguns temes simpàtics però ingenus de Vilamala (“Són els teus ulls”, "Pirates de l’oest”, "Captaire com sóc” –aquest darrer d’aire quasi evangèlic), un poema de Ventura Gassol musicat per Ramon Estrada (“La cançó dels mariners”), dues versions de poemes de Rudiard Kipling musicats per Crosas ("Si ..." i "Del que vaig ser" -aquest darrer traduït per Marià Manent), un tema d’afirmació independentista signat per Jordi i Ramon Estrada (“Et cobriran de blasmes”), i tres grans cançons de Joan Crosas: “L’àvia”, “Com un alzinell”, i la irresistible “Fes ta festa”, escrita arran del conflicte amb el govern central per la pretensió d’homogeneïtzar el calendari festiu a nivell estatal. Un disc doble de cançons tradicionals (El comte Arnau) que el grup enregistra juntament amb Rafel Subirachs l’any 1984 roman inèdit a causa de problemes diversos de caire contractual.

L’any 1984, l’editorial Claret, reedita i publica el definitiu cançoner Les cançons d’Esquirols, que conté tots els textos i músiques de les cançons del grup, amb una presentació del periodista gironí Xevi Planas. És una mena d’epitafi: l’any després el grup es dissol, ja que Joan Crosas havia orientat ja els seus passos cap al doblatge, les sèries televisives i el teatre, musical (Mar i Cel, Germans de sang) o no (segona versió de Pel davant i pel darrere). A la darreria dels anys noranta, però, molts nois i noies adolescents continuen començant a aprendre a tocar la guitarra tot cantant “Arrels”, “Fent camí” o “Torna, torna, Serrallonga.” Els sis àlbums d’Esquirols han estat reeditats en tres CD per PDI, els anys 1992 (Cants al vent/ Fent camí), 1995 ( Colze amb colze/ Licor d’herbes bones) i 1999 (Torna, torna, Serrallonga/ Com un anhel). Només n’ha restat exclosa una cançó de Torna, torna, Serrallonga (“Rondalla”) per raons de minutatge".