Totes les lletres de les cançons del grup, amb les partitures corresponents, es troben al llibre Les cançons d'Esquirols, editat per DINSIC el 2004. És a la venda a botigues de música i també podeu adquirir-lo directament a través de la pàgina web de l'editorial.


Mentrestant, per anar fent boca, us n'oferim un grapat:

(1975)

Riu enllà

És el vent insistent
qui m’empeny riu enllà
i jo sóc el vaixell que de temps
va avançant engrescat.
I me’n vaig proa al vent
riu avall cap al mar
perquè sé que és allà
on la nau
vastament pot surar.

I malgrat que mil troncs
van barrant el meu pas
jo constant lluitaré
per poder navegar amb llibertat.

Sé quin és el desig
enyorat del país,
que ha viscut temps i temps
trepitjat,
sedejant llibertat
I ha estat sempre l’esforç
l’únic pa del seu cos,
perquè sap que és així
com avui
florirà el blat d’ahir.

I malgrat que mil pors
van barrant el seu pas,
ell constant lluita ferm
per poder fer i parlar amb llibertat.

(Del disc Fent Camí, 1975)


(1976)

Ahir va començar

No sé si naixerà
el blat que amb suor sembro,
no sé si floriran
roselles en el prat,
no si serà el mar
l’últim repòs del tronc
que esperançat avança
i deixa lluny el llac.

No sé si portaran
els núvols algun dia,
amb el cel de llevant,
un cel ben emplujat,
no sé fins quan caldrà
que guardem el silenci
i refent esperances
tornem a començar.

Però sé que aquest instant
que palpo ple de vida
pot esclatar algun dia,
amb plena llibertat
i sé que el meu avui
que estimo i que vull nostre
ahir va començar.

Companys ja no voldria
deixar-lo per a demà.

(Del disc Colze amb colze, 1976)


Cada dia és un nou pas

Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

Sovint, amic, massa sovint,
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d’oblit
i al compàs de la por es va destruint.

Potser amb el crit, potser amb les mans...

(Del disc Colze amb colze, 1976)


(1978)

Mots

Quan escola o bé carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir
somni, joc,amic.
Quan em feien recordar
cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer
barques de paper.

Confonia joc i guerra,
vidre i pedra, tant se val...
i aprenia sexe, vida
i pecat mortal.

Quan bullia al meu cervell
la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desencant,
tancament i soledat,
vaig trobar company,
vaig trobar companys.

Aprenguérem terra i poble,
vam entendre llibertat,
i sentírem tret a l´aire,
mort, assassinat.

I aprenem a dir futur
tot dient aquí i avui,
queda molt per dir,
queda molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món,
hem après cançó
i diem cançó.

(Del disc Licor d'herbes bones, 1978)


Onze de setembre

Homes d’aquí, obriu els ulls,
palpeu l’ avui d’aquest país
i bé veureu un poble en marxa,
un poble vell que ha resistit.

Un poble fort que es recupera
de la desfeta dels anys passats,
de la tempesta que l’oprimia
per conquerir la llibertat.

(Del disc Licor d'herbes bones, 1978)


(1980)

Plany, de Salses a Guardamar
(Lletra:Josep Huguet)

Una cosa ens uneix ara
de Salses a Guardamar:
formigó, sorra i ciment,
una cinta vora el mar.

De Colliure a Macarella
la claror enterbolida,
d'Alacant a Sa Riera
la mar resta sense vida.

De la Garrotxa a la Segarra
un solc i una ferida,
de Setcases a Viella
s'especula sense mida.

Del Conflent a l'Alcoià,
de Menorca a la Marina
entre boscos mig cremats
ja només s'alcen garrigues.

I d'Ascó i de Vandellòs
ni les runes quedaran,
cap a Amposta i Vinaròs
el petroli a la mar sura.

A Barcelona, tot fum
a Tarragona, poca aigua,
a Sagunt no es veu el sol,
a València no pas gaire.

Una cosa ens uneix ara
de Salses a Guardamar...

(Del disc Torna, torna Serrallonga, 1980)


Torna, torna Serrallonga

Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.

Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.

Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.

(Del disc Torna, torna Serrallonga, 1980)


(1982)

Captaire com sóc

Captaire de cors adoro l’amiga,
amb ella aniria arreu i per tot
per a ella em demano un poc més d’amor,
captaire com sóc.

Captaire d’instants estimo la vida
i a ella m’arrapo com l’heura en el bosc,
per a ella demano sotmetre la mort,
captaire com sóc.

Captaire de mots venero ma parla,
com ella no en trobo de més nostra al món,
per a ella us demano més drets i més lloc,
captaire com sóc.

Captaire de fets faig meva la història,
l’anhel d’aquest poble de canvis frisós,
per a ell us demano lleials servidors,
captaire com sóc.

Potser pensareu que demano massa,
per contra jo crec, que demano poc,
captaire com sóc.

(Del disc Com un anhel, 1982)